Guió modificat Mar i cel

Mar i cel

Primer Acte

Escena Primera

(A Madrid, al gabinet del REI, el DUC DE LERMA, Joan de Ribera,

PATRIARCA d'Antioquia i arquebisbe de València, membre del Consell de Sa

Majestat, CARLES, alt personatge del regne, un NOBLE, representant de la

noblesa valenciana, EL REI i LA REINA.)

LERMA (Iván) El Rei ha decidit l'expulsió dels moriscos.

TOTS Tots fora,tots fora.

NOBLE VALENCIÀ 1 (Jéssica) No pot ser, Majestat, és una ordre espantosa.

TOTS Tots fora,tots fora.

PATRIARCA (Natasha) El Papa recomana mesures mà suau, Però ja sabem que el Papano sap com són els moros ni el perill que comporten.

NOBLE VALENCIÀ 2 (Juanjo) Hem vengut en nom dels nobles de València, ens oposam a l'expulsió.València és una horta , un jardí gràcies als moriscos, Majestat.

VIRREI DE VALÈNCIA CARLES (Kevin) Els senyors valencians protegiu els moriscos perquè treballen de Franc. Només us preocupa el vostre benefici.. Això és vergonyós.

TOTS Això és vergonyós.

LA REINA (Irene) Però no podeu fer fora dues-centes mil persones, pobra gent, què faran?

PATRIARCA Altesa, no són persones perquè són musulmans.

EL REI Jo el Rei ja he decidit i n'estau parlant massa.

TOTS Tots fora, tots fora.

LERMA Són una amenaça. Penseu, nobles senyors, que mantenir els moriscos vol dir obrir la porta al gran poder dels turcs. Penseu què va passar al regne de Granada quan els moriscos s'alçaren fa només cinquanta anys.

NOBLE PARTIDARI DE L'EXPULSIÓ 1 (Sergi) Els moriscos que protegiu sempre han ajudat a la pirateria. Sempre els han amagat,sempre els han protegit.

LA REINA Senyors, si persistiu a expulsar els moriscos hi haurà un desert molt pobre on ara hi ha un jardí.

NOBLE 3 (Marta) Sentiu? Serà un desert, la noblesa , arruïnada!

TOTS Tots fora.Tots fora

CARLES (Antonio) No s'enduran les cases, ni els ramats ni les terres. Si sabem ser fidels al Rei, tot el que és seu

serà nostre.

EL REI El Rei ha decidit.Que no en quedi ni l'ombra.

TOTS Tots fora, tots fora.

NOBLE 4 (Jaume)Serem fidels, com sempre.

EL REI (A Carles) Llegiu el decret, Marquès de Caracena.

(EN OFF)

CARLES El rei d'Espanya Felip III i per Sa Majestat, jo, el marquès de Caracena, virrei i lloctinent de la ciutat i el regne de València, a tots els grans prelats, varons, cavallers, justícies, jurats, batlles generals, governadors, ciutadans, veïns i particulars d'aquest .Regne, dicto l'ordre que segueix:

Després d'haver intentat durant anys la conversió dels moriscos sense cap resultat, davant del perill de

danys irreparables que poden venir de dissimular la seva infidelitat, aconsellat per homes sants i doctes i

per aplacar Nostre Senyor, he resolt que tots els moriscos siguin expulsats de València.I que tots els moriscos, homes, dones i nens, deixin les seves cases amb els béns que puguin portar a sobre i s'embarquin en les galeres preparades per portar-los a Berberia, on seran desembarcats.

El Rei garanteix el bon tracte a les persones dels moriscos; però qualsevol d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat pels camins, qualsevol el pugui prendre, robar-li el que porta i si es defensés, matar-lo, sense pena per a ell. Tal és la reial voluntat de Sa Majestat. I perquè sigui coneguda de tothom es fa pública a la reial ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre, de l'any de Gràcia del 1609.

Escena Segona

Presentació dels Pirates

(Han passat vint anys. El morisc SAÏD -que havia sortit de València amb els expulsats quan encara era un nen-, capità d'un vaixell algerí de cors, ha capturat una nau cristiana i ha fet un ric botí i presoners valuosos.A l'alba, els pirates entonen un càntic fúnebre mentre llancen al mar els cossos dels companys morts, que han vetllat durant la nit.)

COR La ilaha il·la Al·là

HASSEN (Àlex) Que Alà aculli els nostres germans als seus braços

OSMAN (Tià)Ells no tendran part de les riqueses guanyades als cristians, però Alà els recompensarà eternament.

IDRISS (Juanjo) Aquest cop el botí no té mida.

OSMAN Tu, Malek, quin càlcul fas del que em toca en aquest?

MALEK (Jéssica)Com que ets l'últim de triar, poca cosa . I per a mi la meitat de l'or .

JOANOT (Kevin) I per al pobre Joanot? Com sempre, les restes.

IDRISS Idò, jo no en vull sentir parlar de botins fins que no arribem .

HASSÈN Recordeu els nostres morts i pregueu que us porti sort.

(Cants de lament.)

(L'últim cos ha caigut a l'aigua, creix la llum; canvi d'ambient que dóna

pas a l'alegria pel botí aconseguit.)

MALEK Llanceu-los al mar.

Escena Tercera

Cançó d'OSMAN

(Al mateix lloc que l'escena anterior i amb els mateixos personatges.)

IDRISS El Capità!

SAÏD Osman, vols anar-te'n?

OSMAN No puc, sóc massa pobre.

SAÏD (Treu un anell amb una pedra grossa i l'hi dóna.)

Aquí tens un diamant si te'l vens, et donaran potser vuit o deu princeses i ara fuig del meu davant. Aquí som soldats d'Al·là.

MALEK Ja estic fart de la manera com ens tracta el capità. És voluble i orgullós, però algun dia ho pagarà.

JOANOT Quan arribi el moment ja veurem si ets tan valent.

HASSÈN Basta de remugar.A treballar?

IDRISS Tot per als altres i per a mi res.Capità, sempre em promets, però després no em dónes res.

SAÏD Encara ets massa petit i et faria mal profit.

Escena Quarta

Presentació dels Cristians

(Amb els salts d'alegria d'OSMAN, una mà que surt d'un reixat a coberta li agafa un peu; se senten veus sordes que demanen aigua i pa. L'escena canvia bruscament; som a les bodegues, on els cristians estan tancats i encadenats tots junts, com una massa informe d'on surten caps, braços, cames i gemecs; un d'ells, enfilat sobre els altres, ha aconseguit passar la mà per la reixa que dóna a coberta i s'ha aferrat al primer que ha trobat. L'escena és fosca, només hi ha el raig potent de llum que entra a través de la reixa.)

MARIA (Silvia)Aigua... per... pietat! (Quatre vegades.)

DAMA (Marta) Hi ha ferits i malalts doneu-nos la llibertat.

BLANCA (Elena) Morirem de set, no deixeu que morim. Pietat per nosaltres.

DAMA Maria, Maria, intenta dormir. No pensis.

MARIA Tenc tanta fam i set, em fa mal tot, ja no puc més,el temps no passa. Què ens faran?

DAMA Aigua per pietat. No ens deixeu morir de fam i set.

CARLES Estam perduts, abandonats, la mort serà el millor que ens pot passar. Resem per un suplici breu .

DAMA Serem venuts com esclaus i sofrirem fins a la mort.

FERRAN Blanca, amor meu, dóna'm la mà, et donaré la força que ara et falta.

BLANCA Pare, Ferran! Què ens passarà? On és la mà que ens salvi de la mort?

FERRAN Agafa'm la mà, ben fort, l'amor és l'única força que ens podrà salvar!

CARLES (Iván) Desgraciats, animals. Dónau-nos aigua o matau-nos d'una vegada!

Escena Cinquena

Interrogatori dels Cristians

(Els presoners són conduïts per JOANOT al castell de popa, on els esperen SAÏD, HASSÈN, OSMAN i els altres, que els reben amb crits, amenaces i esbroncades. Els deslliguen i els van prenent la roba, les joies i tot el que porten al damunt. SAÏD treu un quadern i el dóna a JOANOT.)

CARLES (Iván) Per Déu del cel, que no coneguin la meva identitat!

SAÏD Un moment, un per un. Tu, Joanot, apunta.

MARIA Aquest anell no surt.

HASSÈN (Es treu una daga i li assenyala tranquil·lament el dit.) Sortirà de seguida, per aquí dalt o per baix.

BLANCA (L'hi treu duna estrebada, escorxant-li mig dit.) Sí que surt, sí que surt!

DAMA Per pietat , recordau que sou éssers humans i no animals.

MALEK Si van cagats de por, els gossos misserables!

FERRAN De por no, de fam , de set ,de misèria i de ràbia

SAÏD Apunta, Joanot. Qui sou? Digues, vellot.Tens cara de ser un peix gros.

CARLES Jo sóc un mercader de Barcelona.Hem sortit per celebrar les bodes de la meva filla Blanca amb Ferran.

SAÏD Doncs jo ensumo la flaire d'un gran botí. Què passa? (A BLANCA.) Tu, què amagues?

BLANCA És una creu, senyor, no me la lleveu.Me la van regalar quan era una nina i em dóna sort.

SAÏD Presenta-la a ton pare, , que juri pel seu Déu que no menteix.

CARLES (Besa la creu sense dubtar.) Que em pegui un llamp si mentesc.

IDRISS Quin fàstic que em fan els cristians.Mentiu marquès.

JOANOT .Em sembla que el record... fa vint anys...era el virrei de València quan expulsaren els moriscos d'Espanya.

CARLES Sí. I tu un traidor fugitiu... i vosaltres , moriscos , assassins infidels,pirates, per què us vam expulsar en comptes de matar-vos a tots com jo deia?

(Els pirates envolten CARLES amb gestos amenaçadors. Algú fa el moviment de treure's la simitarra.)

SAÏD Silenci. Calleu tots d'una vegada! (I pren el grumet per l'espatlla.) Recordes la pena que hi ha per als mentiders?

IDRISS Les orelles, Saïd.

SAÏD Estirades? Així?

IDRISS Ai! Això, als nens petits; als grans, tallades.

(Els pirates subjecten els cristians. Entre dos, fan agenollar CARLES.)

FERRAN Ah, maleïts! El mar deu estar ben ple de vaixells que ens cerquen. Abans d'arribar a Alger,

us penjaran pel coll, del pal més alt.

CARLES Aquest cop sí que ho jur!

SAID Torneu a baix els presos i no els toqueu ni un pèl. Traure'm el millor dels rescats.

Escena Sisena

Festa dels Pirates

(Els pirates, a coberta, mengen i beuen per celebrar la victòria i el ric botí. Treuen les dones de les bodegues)

COR (En un murmuri.)

Els pirates som

el perill del món,

som un temporal portat per l'huracà;

som taurons a l'abordatge,

enfonsem vaixells de plom,

som el braç armat

de l'enviat d'Al·là.

MALEK Un pirata és un perill

a cavall de les onades,

un pirata és com un llamp

que fereix deu mil vegades.

HOLANDÈS Els pirates

i les rates

som els dos perills del món,

som com rates

amb escates

però tenim milers de dents.

Els pirates,

si no ens mates,

netegem el mar de gent.

SALAM Els pirates som herois

mentiders i cercabregues;

som els reis de les bodegues

i bevem

Els pirates són el perill del mön...

MALEK Aquí l'únic perillós és Saïd, i el seu gran gos, que no veus, orangutan, que ens enganya?

HASSÈN Com? Demostra-ho, mala bèstia!

MALEK (S'hi interposa.) Ha tractat els presoners amb guants blancs, i ha deixat les dones lliures.

JOANOT Saïd es torna perillós, és voluble i capritxós...

HASSÈN Pot fer el que li doni la gana, per alguna cosa és el capità.

(Arriba OSMAN amb les presoneres. Els pirates es llancen sobre les dones. Bestialitat i cridòria interrompuda per l'entrada de SAÏD.)

SAÏD Què és això?

OSMAN Ens ho estàvem passant bé;. És que no t'agraden les dones?

(SAÏD s'hi acosta per fer-li mal, però MALEK s'hi posa entre mig.)

MALEK M''han trobat de bones i he donat el meu permís. No et sembla bé?

SAÏD Abderrahim, clava-li deu fuetades a l'esquena.

HOLANDÈS Però capità, Malek sols... (Saïd el mira amb ràbia) ...sí senyor. Vosaltres aguantau-lo fort i aixecau-li la camisa.

(L' HOLANDÈS compleix l'ordre davant el temor i l'estupor dels altres pirates, que no gosen enfrontar-se a SAÏD.)

SAÏD El reglament prohibeix fer malbé el botí. Té les claus, Joanot. Quan jo no hi sigui seràs el meu substitut. I vosaltres deixau les dones.Hassèn, baixa aquesta al camarot i mira si pots fer alguna cosa per curar-la.

Escena setena

Atemptat contra SAÏD

(De nit, a la cabina de SAÏD, HASSÈN dorm als peus de SAÏD, IDRISS és en un

racó invisible. Al mig, BLANCA, amb la creu de fusta a la mà, molt agitada.

BLANCA s'acosta a la llitera de SAÏD, extreu un punyal de la creu i l'aixeca. Se

sent un crit d'IDRISS, que s'abraona sobre ella; cauen tots dos.)

IDRISS Assassins, assassins! Que et vol matar, Saïd!

BLANCA Deixa'm...

(SAÏD es fa càrrec de la situació, pren la creu de BLANCA i els separa.)

SAÏD Em volia matar? Una dona ferida amb una creu? Estàs boig.

IDRISS No, mata-la!

HASSÈN Què passa?

BLANCA Si no fos per aquest noi ja series ben mort.

SAÏD Idriss, et dec la vida, i et pagaré el meu deute amb un gran sac ple d'or. Recorda-ho bé.

IDRISS Saïd, m'has promès tantes coses però mai no em dónes res.

(En aquest punt, HASSÈN agafa BLANCA brutalment i espera l'ordre de SAÏD

per matar-la.)

SAÏD Hassèn, atura el braç. Que jo no faig matar dones ni em menjo els nens petits.

BLANCA Si, mateu-me d'un cop. Sou tots uns assassins.

IDRISS Mateu-la d'un cop.

SAÏD Els bons cristians com tu, que duis la creu enganxada a l'espasa us heu inventat l'odi

i ens heu fet tal com som. Quan jo era petit,vivia en un jardí de tarongers...era feliç i corria i jugava amb els amics. De cop, un dia, els homes van fugir a les muntanyes, molt mal armats. I poc després tornaren amb el meu pare mort.

SOLDAT () Tu, morisca, prepara't per sortir d'aquest poblet i no tornar.

SAÏD Mare, mare, per què, mare, per què han portat el pare ple de sang? Què hem fet? Per què ens treuen de casa aquests soldats?

MARE (Natasha) Ens odien, només perquè creiem en el Profeta, ens maltracten, només perquè lloem el nostre déu.

(Cançó) Pobre fill meu,

ens tenen espantats,

ens ajupim

sota el seu peu cruel.

Pobre fill meu,

ja saps que no hem fet res,

no hem fet cap mal.

Pobre fill meu, Saïd.

Ens expulsen

només perquè parlem la nostra llengua.

Ens odien

només perquè ens banyem i ells no ho fan mai.

Ens odien.

Pobre fill meu, etc.

Ens expulsen,

només perquè portem les nostres robes.

Ells ens maten,

només perquè no fem el que ells han dit.

Ens odien, ens maltracten,

ens expulsen i ens maten.

Pobre fill meu, etc.

SOLDAT Caminau endavant. Marxau més de pressa.

(La llença a terra.) Separeu aquest nin de la mare, que se'n vagi amb els homes, i que mori si ells moren. (Arrenquen SAÏD de les mans de la seva mare.)

SAÏD Mare, mare!

MARE Fill meu! Torneu-me el meu fill! (Es rebel·la i l'atrapen.)

SOLDAT Calla, ja el veuràs al final del viatge.

MARE Odia'ls fill, ja veus el que ens han fet.recorda que ells ens han assassinat.

(Un soldat li clava una llança i la mata.)

SAÏD Mare, mare...

Escena Vuitena

Cançó de BLANCA i SAÏD

(BLANCA s'allunya de SAÏD i camina pel vaixell transfigurada, com etèria i absent. SAÏD intervé en la cançó i en els moments de duo, des de la seva soledat en una altra banda de la nau, sense sentir BLANCA, de manera que l'espectador vegi que cap d'ells dos està informat dels sentiments de l'altre. És un moment

d'introspecció i de preguntes personals sense testimonis.

BLANCA Sempre he mirat a l'infinit,

sempre he buscat l'última estrella,

sempre he pensat, sempre m'han dit

que el món és una meravella.

Jo, que en les nits de somni ardent,

en blancs llençols i parets blanques,

veia passar feliç la gent,

amb la mirada clara i franca.

SAÏD Sempre he mirat de ser el més fort.

BLANCA Jo sempre he vist florir la sort.

SAÏD Sempre he lluitat per sobreviure.

BLANCA Jo al meu voltant he vist somriure.

SAÏD Sempre he volgut morir matant.

BLANCA Tota la vida he estat jugant.

SAÏD Sempre m'he anat jugant la vida.

BLANCA I no m'han fet mai cap ferida.

SAÏD Per què he plorat?,

per què he plorat com mai no

havia vist plorar?

BLANCA Què m'ha passat?,

què m'ha passat?

BLANCA I SAÏD Per què he plorat?/ Per què ha plorat?,

per què he plorat /per què ha plorat

per qui no havia de plorar /com mai no havia

vist plorar?

BLANCA Ara em desperto al fons d'un pou,

veig que en el món la gent s'odia

i en la foscor tot es remou

com si no hi fos la llum del dia.

Per a ells, la guerra és l'important

i tot és lluita i envestida

d'homes ferotges i inhumans

que no s'estimen ni la vida.

SAÏD Però en aquest món cruel i sord...

BLANCA Però enmig de l'odi i de l'horror...

SAÏD Hi ha qui no vol arrossegar-se.

BLANCA Hi ha qui no es creu aquesta farsa.

SAÏD Hi ha algú que porta un món tan nou

BLANCA Veig una llum al fons del pou...

SAÏD Que em fa tornar a començar a viure.

BLANCA Hi ha algú que lluita per ser lliure.

SAÏD Per què ha plorat?,

per què ha plorat com mai

havia vist plorar?

BLANCA Què m'ha passat?,

què m'ha passat?

BLANCA I SAÏD Per què he plorat?,

per què he plorat per qui

no havia de plorar?

Escena Novena

Raons d'Estat

(BLANCA arriba a la bodega, on hi ha els presoners. Destaquen sobre el cor,

MARIA, CARLES i FERRAN.)

BLANCA Pare, Ferran, Maria.

MARIA Blanca, d'on véns? Hem sofert tant per tu.

BLANCA Jo, he sofert molt per ells, pobra gent... he vist què va passar als innocents, he vist el que els vau fer i no m'ho crec.

CARLES Blanca, què dius?

BLANCA Sé que els vau expulsar del seu país i vessareu la seva sang.

FERRAN Blanca, què dius, què tens?

DAMA Són pirates i traïdors, assassins infidels. Blanca que no ho veus que són fills del dimoni.

FERRAN Al mar, ja s'acaba el comerç, els camps, ja no donen per res; saquegen les nostres ciutats i viuen dels nostres rescats.

BLANCA Ells eren un poble feliç, i els vareu fer fora del país només perquè són diferents.

CARLES Deixeu-la.És vergonyós, vol renegar de la creu per aquell gos de Saïd.

BLANCA Jo no renego de res, només vull la pau, i que el sol brilli igual per a tothom.

Escena Desena

IDRISS i MARIA

(A coberta, IDRISS, sol.)

IDRISS On són aquelles pomes

que m'ha donat Saïd? 795

On tinc aquelles pomes

que fan passar la set?

Per més que dono voltes

i vaig amunt i avall

no puc recordar-me 800

d'on les vaig amagar.

Ah sí, ja me'n recordo

on les vaig amagar,

al fons de la bodega

on són els cristians.

Ells deuen tenir gana,

però jo només tinc set.

Salta acrobàticament entre els caps, de pal a pal, de babord a estribord. Recull

una poma d'algun amagatall i se la va menjant. Li cau, i va a parar prop de

l'escotilla que hi ha sobre els presoners.

IDRISS A veure si les trob i si no em veu ningú...Ui, merda, la cristiana ara s'ha despertat.

(Al compàs de la música, s'estableix un joc entre la mà de MARIA, les pomes

que li dóna IDRISS, les carícies i els petons. Finalment apareix el cap de

MARIA, atret per una poma que el grumet ha anat enretirant. Se somriuen.)

MARIA No em facis mal .No tens més pomes ni res més per menjar?

IDRISS Només aquesta, però ens la partirem.

MARIA Com et dius?

IDRISS Sóc Idriss, el grumet.

MARIA Jo sóc Maria.

IDRISS A veure com somriu?.

MARIA Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair?

IDRISS Maria, no voldries jugar una estona.

MARIA Ets tan simpàtic, no sé què hi fas entre aquesta gent.

IDRISS Jo...jo sóc el capità, i en créixer et compraré!

MARIA Ets tendre i eixerit, i em fas riure i plorar.

IDRISS Idò, saps què? ... en Saïd tambévol compr la teva germana Blanca. (riuen)

(El dia clareja, MALEK apareix de cop i talla l'escena, agafant IDRISS d'una

revolada. MARIA, espantada, es torna a ficar per l'escotilla.)

Escena Onzena

Motí

(MALEK té IDRISS agafat. L'arrossega per coberta i es disposa a fuetejar-lo.Entra SAÏD. MALEK es descuida un moment i el grumet s'escapa i s'enfila amunt un altre cop. Van entrant tots els pirates durant el primer moment de l'escena.)

MALEK Maleït grumet, no saps que amb els presos no s'hi juga?

IDRISS Saïd! Deixa'm, deixa'm! Ajuda!

MALEK Xisclaràs fins que no aprenguis que aquí dins s'ha d'obeir.

SAÏD Però m'ha d'obeir a mi. Deixa'l.

MALEK Tu m'has castigat per haver tengut tractes amb els cristians i ara el fuet serà per a ell.

IDRISS (Des d'un lloc segur.) Saïd, tots van contra tu!

MALEK Aquí tothom va segons el vent i no hi ha ningú que mani. Tots aquests estan amb mi.

Ja estem farts de la manera com ens tracta el capità.

SAÏD M'ha semblat sentir les veus d'uns borratxo .

MALEK Ja pots arriar les veles o seràs destituït.

HASSÈN Calma, calma, que la sort ja ha predit alguna mort.

SAÏD Jo me'n fot, de la sort, de la tropa de pirates...

MALEK Però no pas de les cristianes, que et deuen haver embruixat.

TOTS Traïdor.

SAÏD Traïdors ho sou vosaltres. Aquí mano jo, i si vull, deixo lliures els cristians i us faig presos a vosaltres.

Au, vejam si sou valents, acosteu-vos un per un .Au, veniu, aquí, valents... Joanot, per què t'amagues?

Malek, no vols ser el primer?

(SAÏD i MALEK es barallen.)

IDRISS Terra! Terra! Capità!

Himne dels Pirates

(En sentir el crit de «terra», llançat per IDRISS, s'interromp la tensió de l'escena

anterior. Els pirates es van aplegant per entonar el seu himne triomfal.)

El mar és com un desert d'aigua...