Mar
i cel
Primer
Acte
Escena
Primera
(A
Madrid, al
gabinet del REI, el
DUC DE LERMA, Joan
de Ribera,
PATRIARCA
d'Antioquia
i arquebisbe de València, membre
del Consell de Sa
Majestat,
CARLES, alt personatge del regne,
un NOBLE,
representant de la
noblesa
valenciana, EL REI i
LA REINA.)
LERMA
(Iván) El Rei ha decidit l'expulsió dels moriscos.
TOTS
Tots fora,tots fora.
NOBLE
VALENCIÀ 1 (Jéssica) No pot ser, Majestat, és una ordre espantosa.
TOTS
Tots fora,tots fora.
PATRIARCA
(Natasha) El Papa recomana mesures mà suau, Però ja sabem que el
Papano sap com són els moros ni el perill que comporten.
NOBLE
VALENCIÀ 2 (Juanjo) Hem vengut en nom dels nobles de València, ens
oposam a l'expulsió.València és una horta , un jardí gràcies als
moriscos, Majestat.
VIRREI
DE VALÈNCIA CARLES (Kevin) Els senyors valencians protegiu els
moriscos perquè treballen de Franc. Només us preocupa el vostre
benefici.. Això és vergonyós.
TOTS
Això és vergonyós.
LA
REINA (Irene) Però no podeu fer fora dues-centes mil persones,
pobra gent, què faran?
PATRIARCA
Altesa, no són persones perquè són musulmans.
EL
REI Jo el Rei ja he decidit i n'estau parlant massa.
TOTS
Tots fora, tots fora.
LERMA
Són una amenaça. Penseu, nobles senyors, que mantenir els moriscos
vol dir obrir la porta al gran poder dels turcs. Penseu què va
passar al regne de Granada quan els moriscos s'alçaren fa només
cinquanta anys.
NOBLE
PARTIDARI DE L'EXPULSIÓ 1 (Sergi) Els moriscos que protegiu sempre
han ajudat a la pirateria. Sempre els han amagat,sempre els han
protegit.
LA
REINA Senyors, si persistiu a expulsar els moriscos hi haurà un
desert molt pobre on ara hi ha un jardí.
NOBLE
3 (Marta) Sentiu? Serà un desert, la noblesa , arruïnada!
TOTS
Tots fora.Tots fora
CARLES
(Antonio) No s'enduran les cases, ni els ramats ni les terres. Si
sabem ser fidels al Rei, tot el que és seu
serà
nostre.
EL
REI El Rei ha decidit.Que no en quedi ni l'ombra.
TOTS
Tots fora, tots fora.
NOBLE
4 (Jaume)Serem fidels, com sempre.
EL
REI (A Carles)
Llegiu el decret, Marquès de
Caracena.
(EN
OFF)
CARLES
El rei d'Espanya Felip III i per Sa Majestat, jo, el marquès de
Caracena, virrei i lloctinent de la ciutat i el regne de València, a
tots els grans prelats, varons, cavallers, justícies, jurats,
batlles generals, governadors, ciutadans, veïns i particulars
d'aquest .Regne, dicto l'ordre que segueix:
Després
d'haver intentat durant anys la conversió dels moriscos sense cap
resultat, davant del perill de
danys
irreparables que poden venir de dissimular la seva infidelitat,
aconsellat per homes sants i doctes i
per
aplacar Nostre Senyor, he resolt que tots els moriscos siguin
expulsats de València.I que tots els moriscos, homes, dones i nens,
deixin les seves cases amb els béns que puguin portar a sobre i
s'embarquin en les galeres preparades per portar-los a Berberia, on
seran desembarcats.
El
Rei garanteix el bon tracte a les persones dels moriscos; però
qualsevol d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat pels
camins, qualsevol el pugui prendre, robar-li el que porta i si es
defensés, matar-lo, sense pena per a ell. Tal és la reial voluntat
de Sa Majestat. I perquè sigui coneguda de tothom es fa pública a
la reial ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre, de
l'any de Gràcia del 1609.
Escena
Segona
Presentació
dels Pirates
(Han
passat vint anys. El
morisc SAÏD -que
havia sortit de València amb els expulsats quan encara era un nen-,
capità d'un
vaixell algerí de cors, ha
capturat una nau cristiana i ha fet un ric botí i presoners
valuosos.A
l'alba,
els pirates entonen un càntic
fúnebre mentre llancen al mar els cossos dels companys morts,
que han vetllat durant la nit.)
COR
La ilaha il·la Al·là
HASSEN
(Àlex) Que Alà aculli els nostres germans als seus braços
OSMAN
(Tià)Ells no tendran part de les riqueses guanyades als cristians,
però Alà els recompensarà eternament.
IDRISS
(Juanjo) Aquest cop el botí no té mida.
OSMAN
Tu, Malek, quin càlcul fas del que em toca en aquest?
MALEK
(Jéssica)Com
que ets l'últim de triar, poca cosa . I per a mi la meitat de l'or .
JOANOT
(Kevin) I per al pobre Joanot? Com sempre, les restes.
IDRISS
Idò, jo no en vull sentir parlar de botins fins que no arribem .
HASSÈN
Recordeu els nostres morts i pregueu que us porti sort.
(Cants
de lament.)
(L'últim
cos ha caigut a l'aigua,
creix la llum;
canvi d'ambient
que dóna
pas
a l'alegria
pel botí aconseguit.)
MALEK
Llanceu-los al mar.
Escena
Tercera
Cançó
d'OSMAN
(Al
mateix lloc que l'escena
anterior i amb els mateixos personatges.)
IDRISS
El Capità!
SAÏD
Osman, vols anar-te'n?
OSMAN
No puc, sóc massa pobre.
SAÏD
(Treu un anell amb una pedra grossa i
l'hi
dóna.)
Aquí
tens un diamant si te'l vens, et donaran potser vuit o deu princeses
i ara fuig del meu davant. Aquí som soldats d'Al·là.
MALEK
Ja estic fart de la manera com ens tracta el capità. És voluble i
orgullós, però algun dia ho pagarà.
JOANOT
Quan arribi el moment ja veurem si ets tan valent.
HASSÈN
Basta de remugar.A treballar?
IDRISS
Tot per als altres i per a mi res.Capità, sempre em promets, però
després no em dónes res.
SAÏD
Encara ets massa petit i et faria mal profit.
Escena
Quarta
Presentació
dels Cristians
(Amb
els salts d'alegria
d'OSMAN, una
mà que surt d'un
reixat a coberta li agafa un peu; se
senten veus sordes que demanen aigua i pa.
L'escena
canvia bruscament; som
a les bodegues, on
els cristians estan tancats i encadenats tots junts,
com una massa informe d'on
surten caps, braços,
cames i gemecs;
un d'ells,
enfilat sobre els altres,
ha aconseguit passar la mà per la
reixa que dóna a coberta i s'ha
aferrat al primer que ha trobat.
L'escena
és fosca, només
hi ha el raig potent de llum que entra a través de la reixa.)
MARIA
(Silvia)Aigua... per... pietat! (Quatre
vegades.)
DAMA
(Marta) Hi ha ferits i malalts doneu-nos la llibertat.
BLANCA
(Elena) Morirem de set, no deixeu que morim. Pietat per nosaltres.
DAMA
Maria, Maria, intenta dormir. No pensis.
MARIA
Tenc tanta fam i set, em fa mal tot, ja no puc més,el temps no
passa. Què ens faran?
DAMA
Aigua per pietat. No ens deixeu morir de fam i set.
CARLES
Estam perduts, abandonats, la mort serà el millor que ens pot
passar. Resem per un suplici breu .
DAMA
Serem venuts com esclaus i sofrirem fins a la mort.
FERRAN
Blanca, amor meu, dóna'm la mà, et donaré la força que ara et
falta.
BLANCA
Pare, Ferran! Què ens passarà? On és la mà que ens salvi de la
mort?
FERRAN
Agafa'm la mà, ben fort, l'amor és l'única força que ens podrà
salvar!
CARLES
(Iván) Desgraciats, animals. Dónau-nos aigua o matau-nos d'una
vegada!
Escena
Cinquena
Interrogatori
dels Cristians
(Els
presoners són conduïts per JOANOT
al castell de popa,
on els esperen SAÏD,
HASSÈN, OSMAN i els altres,
que els reben amb crits,
amenaces i esbroncades.
Els deslliguen i els van prenent la
roba, les
joies i tot el que porten al damunt.
SAÏD treu un quadern i el dóna a
JOANOT.)
CARLES
(Iván) Per Déu del cel, que no coneguin la meva identitat!
SAÏD
Un moment, un per un. Tu, Joanot, apunta.
MARIA
Aquest anell no surt.
HASSÈN
(Es treu una daga i li assenyala
tranquil·lament el dit.)
Sortirà de seguida, per aquí dalt
o per baix.
BLANCA
(L'hi
treu duna estrebada, escorxant-li
mig dit.)
Sí que surt, sí que surt!
DAMA
Per pietat , recordau que sou éssers humans i no animals.
MALEK
Si van cagats de por, els gossos misserables!
FERRAN
De por no, de fam , de set ,de misèria i de ràbia
SAÏD
Apunta,
Joanot. Qui sou? Digues, vellot.Tens cara de ser un peix gros.
CARLES
Jo sóc un mercader de Barcelona.Hem sortit per celebrar les bodes de
la meva filla Blanca amb Ferran.
SAÏD
Doncs jo ensumo la flaire d'un gran botí.
Què passa? (A
BLANCA.)
Tu, què amagues?
BLANCA
És una creu, senyor, no me la lleveu.Me la van regalar quan era una
nina i em dóna sort.
SAÏD
Presenta-la a ton pare, , que juri pel seu Déu que no menteix.
CARLES
(Besa la creu sense dubtar.)
Que em pegui un llamp si mentesc.
IDRISS
Quin fàstic que em fan els cristians.Mentiu marquès.
JOANOT
.Em sembla que el record... fa vint anys...era el virrei de València
quan expulsaren els moriscos d'Espanya.
CARLES
Sí. I tu un traidor fugitiu... i vosaltres , moriscos , assassins
infidels,pirates, per què us vam expulsar en comptes de matar-vos a
tots com jo deia?
(Els
pirates envolten CARLES amb
gestos amenaçadors. Algú
fa el moviment de treure's
la simitarra.)
SAÏD
Silenci. Calleu tots d'una vegada! (I
pren el grumet per l'espatlla.)
Recordes la pena que hi ha per als
mentiders?
IDRISS
Les orelles, Saïd.
SAÏD
Estirades? Així?
IDRISS
Ai! Això, als nens petits; als grans, tallades.
(Els
pirates subjecten els cristians.
Entre dos,
fan agenollar CARLES.)
FERRAN
Ah, maleïts! El mar deu estar ben ple de vaixells que ens cerquen.
Abans d'arribar a Alger,
us
penjaran pel coll, del pal més alt.
CARLES
Aquest cop sí que ho jur!
SAID
Torneu a baix els presos i no els
toqueu ni un pèl. Traure'm el millor dels rescats.
Escena
Sisena
Festa
dels Pirates
(Els
pirates, a
coberta, mengen
i beuen per celebrar la victòria i el ric botí.
Treuen les dones de les bodegues)
COR
(En un murmuri.)
Els
pirates som
el
perill del món,
som
un temporal portat per l'huracà;
som
taurons a l'abordatge,
enfonsem
vaixells de plom,
som
el braç armat
de
l'enviat d'Al·là.
MALEK
Un pirata és un perill
a
cavall de les onades,
un
pirata és com un llamp
que
fereix deu mil vegades.
HOLANDÈS
Els pirates
i
les rates
som
els dos perills del món,
som
com rates
amb
escates
però
tenim milers de dents.
Els
pirates,
si
no ens mates,
netegem
el mar de gent.
SALAM
Els pirates som herois
mentiders
i cercabregues;
som
els reis de les bodegues
i
bevem
Els
pirates són el perill del mön...
MALEK
Aquí l'únic perillós és Saïd, i el seu gran gos, que no veus,
orangutan, que ens enganya?
HASSÈN
Com? Demostra-ho, mala bèstia!
MALEK
(S'hi
interposa.)
Ha tractat els presoners amb guants
blancs, i ha deixat les dones lliures.
JOANOT
Saïd es torna perillós, és voluble i capritxós...
HASSÈN
Pot fer el que li doni la gana, per alguna cosa és el capità.
(Arriba
OSMAN amb
les presoneres. Els
pirates es llancen sobre les dones.
Bestialitat i cridòria interrompuda
per l'entrada
de SAÏD.)
SAÏD
Què és això?
OSMAN
Ens ho estàvem passant bé;. És que no t'agraden les dones?
(SAÏD
s'hi
acosta per fer-li
mal, però
MALEK s'hi
posa entre mig.)
MALEK
M''han trobat de bones i he donat el meu permís. No et sembla bé?
SAÏD
Abderrahim, clava-li deu fuetades a l'esquena.
HOLANDÈS
Però capità, Malek sols... (Saïd el mira amb ràbia) ...sí
senyor. Vosaltres aguantau-lo fort i aixecau-li la camisa.
(L'
HOLANDÈS compleix
l'ordre
davant el temor i l'estupor
dels altres pirates, que
no gosen enfrontar-se
a SAÏD.)
SAÏD
El
reglament prohibeix fer malbé el botí. Té les claus, Joanot. Quan
jo no hi sigui seràs el meu substitut. I vosaltres deixau les
dones.Hassèn, baixa aquesta al camarot i mira si pots fer alguna
cosa per curar-la.
Escena
setena
Atemptat
contra SAÏD
(De
nit, a
la cabina de SAÏD, HASSÈN dorm
als peus de SAÏD, IDRISS és
en un
racó
invisible. Al
mig, BLANCA, amb
la creu de fusta a la mà, molt
agitada.
BLANCA
s'acosta
a la llitera de SAÏD, extreu
un punyal de la creu i l'aixeca.
Se
sent
un crit d'IDRISS, que
s'abraona
sobre ella; cauen
tots dos.)
IDRISS
Assassins, assassins! Que et vol matar, Saïd!
BLANCA
Deixa'm...
(SAÏD
es fa càrrec de la situació,
pren la creu de BLANCA
i els separa.)
SAÏD
Em volia matar? Una dona ferida amb una creu? Estàs boig.
IDRISS
No, mata-la!
HASSÈN
Què passa?
BLANCA
Si no fos per aquest noi ja series ben mort.
SAÏD
Idriss, et dec la vida, i et pagaré el meu deute amb un gran sac ple
d'or. Recorda-ho bé.
IDRISS
Saïd, m'has promès tantes coses però mai no em dónes res.
(En
aquest punt, HASSÈN agafa
BLANCA brutalment
i espera l'ordre
de SAÏD
per
matar-la.)
SAÏD
Hassèn, atura el braç. Que jo no faig matar dones ni em menjo els
nens petits.
BLANCA
Si, mateu-me d'un cop. Sou tots uns assassins.
IDRISS
Mateu-la d'un cop.
SAÏD
Els bons cristians com tu, que duis la creu enganxada a l'espasa us
heu inventat l'odi
i
ens heu fet tal com som. Quan jo era petit,vivia en un jardí de
tarongers...era feliç i corria i jugava amb els amics. De cop, un
dia, els homes van fugir a les muntanyes, molt mal armats. I poc
després tornaren amb el meu pare mort.
SOLDAT
() Tu, morisca, prepara't per sortir d'aquest poblet i no tornar.
SAÏD
Mare, mare, per què, mare, per què han portat el pare ple de sang?
Què hem fet? Per què ens treuen de casa aquests soldats?
MARE
(Natasha) Ens odien, només perquè creiem en el Profeta, ens
maltracten, només perquè lloem el nostre déu.
(Cançó)
Pobre fill meu,
ens
tenen espantats,
ens
ajupim
sota
el seu peu cruel.
Pobre
fill meu,
ja
saps que no hem fet res,
no
hem fet cap mal.
Pobre
fill meu, Saïd.
Ens
expulsen
només
perquè parlem la nostra llengua.
Ens
odien
només
perquè ens banyem i ells no ho fan mai.
Ens
odien.
Pobre
fill meu, etc.
Ens
expulsen,
només
perquè portem les nostres robes.
Ells
ens maten,
només
perquè no fem el que ells han dit.
Ens
odien, ens maltracten,
ens
expulsen i ens maten.
Pobre
fill meu, etc.
SOLDAT
Caminau endavant. Marxau més de pressa.
(La
llença a terra.)
Separeu aquest nin de la mare, que
se'n vagi amb els homes, i que mori si ells moren. (Arrenquen
SAÏD de
les mans de la seva mare.)
SAÏD
Mare, mare!
MARE
Fill meu! Torneu-me el meu fill! (Es
rebel·la
i l'atrapen.)
SOLDAT
Calla, ja el veuràs al final del viatge.
MARE
Odia'ls fill, ja veus el que ens han fet.recorda que ells ens han
assassinat.
(Un
soldat li clava una llança i la mata.)
SAÏD
Mare, mare...
Escena
Vuitena
Cançó
de BLANCA i SAÏD
(BLANCA
s'allunya
de SAÏD i
camina pel vaixell transfigurada,
com etèria i absent.
SAÏD intervé en la cançó i en els
moments de duo, des
de la seva soledat en una altra banda de la nau,
sense sentir BLANCA,
de manera que l'espectador
vegi que cap d'ells
dos està informat dels sentiments de l'altre.
És un moment
d'introspecció
i de preguntes personals sense testimonis.
BLANCA
Sempre he mirat a l'infinit,
sempre
he buscat l'última estrella,
sempre
he pensat, sempre m'han dit
que
el món és una meravella.
Jo,
que en les nits de somni ardent,
en
blancs llençols i parets blanques,
veia
passar feliç la gent,
amb
la mirada clara i franca.
SAÏD
Sempre he mirat de ser el més fort.
BLANCA
Jo sempre he vist florir la sort.
SAÏD
Sempre he lluitat per sobreviure.
BLANCA
Jo al meu voltant he vist somriure.
SAÏD
Sempre he volgut morir matant.
BLANCA
Tota la vida he estat jugant.
SAÏD
Sempre m'he anat jugant la vida.
BLANCA
I no m'han fet mai cap ferida.
SAÏD
Per què he plorat?,
per
què he plorat com mai no
havia
vist plorar?
BLANCA
Què m'ha passat?,
què
m'ha passat?
BLANCA
I SAÏD Per què he plorat?/ Per què ha plorat?,
per
què he plorat /per què ha plorat
per
qui no havia de plorar /com mai no havia
vist
plorar?
BLANCA
Ara em desperto al fons d'un pou,
veig
que en el món la gent s'odia
i
en la foscor tot es remou
com
si no hi fos la llum del dia.
Per
a ells, la guerra és l'important
i
tot és lluita i envestida
d'homes
ferotges i inhumans
que
no s'estimen ni la vida.
SAÏD
Però en aquest món cruel i sord...
BLANCA
Però enmig de l'odi i de l'horror...
SAÏD
Hi ha qui no vol arrossegar-se.
BLANCA
Hi ha qui no es creu aquesta farsa.
SAÏD
Hi ha algú que porta un món tan nou
BLANCA
Veig una llum al fons del pou...
SAÏD
Que em fa tornar a començar a viure.
BLANCA
Hi ha algú que lluita per ser lliure.
SAÏD
Per què ha plorat?,
per
què ha plorat com mai
havia
vist plorar?
BLANCA
Què m'ha passat?,
què
m'ha passat?
BLANCA
I SAÏD Per què he plorat?,
per
què he plorat per qui
no
havia de plorar?
Escena
Novena
Raons
d'Estat
(BLANCA
arriba a la bodega,
on hi ha els presoners.
Destaquen sobre el cor,
MARIA,
CARLES i FERRAN.)
BLANCA
Pare, Ferran, Maria.
MARIA
Blanca, d'on véns? Hem sofert tant per tu.
BLANCA
Jo, he sofert molt per ells, pobra gent... he vist què va passar als
innocents, he vist el que els vau fer i no m'ho crec.
CARLES
Blanca, què dius?
BLANCA
Sé que els vau expulsar del seu país i vessareu la seva sang.
FERRAN
Blanca, què dius, què tens?
DAMA
Són pirates i traïdors, assassins infidels. Blanca que no ho veus
que són fills del dimoni.
FERRAN
Al mar, ja s'acaba el comerç, els camps, ja no donen per res;
saquegen les nostres ciutats i viuen dels nostres rescats.
BLANCA
Ells eren un poble feliç, i els vareu fer fora del país només
perquè són diferents.
CARLES
Deixeu-la.És vergonyós, vol renegar de la creu per aquell gos de
Saïd.
BLANCA
Jo no renego de res, només vull la pau, i que el sol brilli igual
per a tothom.
Escena
Desena
IDRISS
i MARIA
(A
coberta, IDRISS, sol.)
IDRISS
On són aquelles pomes
que
m'ha donat Saïd? 795
On
tinc aquelles pomes
que
fan passar la set?
Per
més que dono voltes
i
vaig amunt i avall
no
puc recordar-me 800
d'on
les vaig amagar.
Ah
sí, ja me'n recordo
on
les vaig amagar,
al
fons de la bodega
on
són els cristians.
Ells
deuen tenir gana,
però
jo només tinc set.
Salta
acrobàticament entre els caps, de
pal a pal, de
babord a estribord. Recull
una
poma d'algun
amagatall i se la va menjant. Li
cau, i
va a parar prop de
l'escotilla
que hi ha sobre els presoners.
IDRISS
A veure si les trob i si no em veu ningú...Ui, merda, la cristiana
ara s'ha despertat.
(Al
compàs de la música, s'estableix
un joc entre la mà de MARIA, les
pomes
que
li dóna IDRISS, les
carícies i els petons. Finalment
apareix el cap de
MARIA,
atret per una poma que el grumet ha
anat enretirant. Se
somriuen.)
MARIA
No em facis mal .No tens més pomes ni res més per menjar?
IDRISS
Només aquesta, però ens la partirem.
MARIA
Com et dius?
IDRISS
Sóc Idriss, el grumet.
MARIA
Jo sóc Maria.
IDRISS
A veure com somriu?.
MARIA
Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair?
IDRISS
Maria, no voldries jugar una estona.
MARIA
Ets tan simpàtic, no sé què hi fas entre aquesta gent.
IDRISS
Jo...jo sóc el capità, i en créixer et compraré!
MARIA
Ets tendre i eixerit, i em fas riure i plorar.
IDRISS
Idò, saps què? ... en Saïd tambévol compr la teva germana
Blanca. (riuen)
(El
dia clareja, MALEK apareix
de cop i talla l'escena,
agafant IDRISS
d'una
revolada.
MARIA, espantada,
es torna a ficar per l'escotilla.)
Escena
Onzena
Motí
(MALEK
té IDRISS
agafat.
L'arrossega
per coberta i es disposa a fuetejar-lo.Entra
SAÏD. MALEK es
descuida un moment i el grumet s'escapa
i s'enfila
amunt un altre cop. Van
entrant tots els pirates durant el primer moment de l'escena.)
MALEK
Maleït grumet, no saps que amb els presos no s'hi juga?
IDRISS
Saïd! Deixa'm, deixa'm! Ajuda!
MALEK
Xisclaràs fins que no aprenguis que aquí dins s'ha d'obeir.
SAÏD
Però m'ha d'obeir a mi. Deixa'l.
MALEK
Tu m'has castigat per haver tengut tractes amb els cristians i ara el
fuet serà per a ell.
IDRISS
(Des d'un
lloc segur.)
Saïd, tots van contra tu!
MALEK
Aquí tothom va segons el vent i no hi ha ningú que mani. Tots
aquests estan amb mi.
Ja
estem farts de la manera com ens tracta el capità.
SAÏD
M'ha semblat sentir les veus d'uns borratxo .
MALEK
Ja pots arriar les veles o seràs destituït.
HASSÈN
Calma, calma, que la sort ja ha predit alguna mort.
SAÏD
Jo me'n fot, de la sort, de la tropa de pirates...
MALEK
Però no pas de les cristianes, que et deuen haver embruixat.
TOTS
Traïdor.
SAÏD
Traïdors ho sou vosaltres. Aquí mano jo, i si vull, deixo lliures
els cristians i us faig presos a vosaltres.
Au,
vejam si sou valents, acosteu-vos un per un .Au, veniu, aquí,
valents... Joanot, per què t'amagues?
Malek,
no vols ser el primer?
(SAÏD
i MALEK
es barallen.)
IDRISS
Terra! Terra! Capità!
Himne
dels Pirates
(En
sentir el crit de «terra», llançat
per IDRISS, s'interromp
la tensió de l'escena
anterior.
Els pirates es van aplegant per
entonar el seu himne triomfal.)
El
mar és com un desert d'aigua...
