Puro teatro

Que hi ha algú? No sé si escriuré per a alguna persona, però tanmateix, ja m'he tirat dalt baix del carro i no hi ha marxa enrera.
Nom Miquel Àngel, sóc profe, de llengua, a un institut de barriada de la ciutat de Palma,...i avui us he de dir que , a la fi , torn ésser feliç.
Avui és el dia 1 del meu blog Puro teatro, i em sent com la protagonista de Julia i Julie, intentant dir al món que té alguna cosa d'interès per compartir.
Una vida perseguint el desig de pujar a un escenari i ara , ironies de la vida, em trob ensenyant al·lots i al·lotes que posen en mi una fe sense límits perquè els ajudi a fer possible el somni que jo no vaig tenir coratge d'intentar somniar.
He passat el primer any de prova fent l'assignatura de teatre... per partida triple: en castellà i en anglès. De moment, puc dir que he aprovat el curs, no amb nota, però sí dignament. Hem fet un poquet de tot: sessions d'iniciació al teatre com a joc, teatre negre, pinzellades de matx de teatre, musicals de Hollywood. És l'any que més feina he fet de la meva vida, però cada dia he tornat a l'institut amb idees noves i sobretot amb ganes; feia temps que em sentia que no aportava res als alumnes que estaven asseguts davant mi durant set mesos a l'any... enguany però , no puc dir el mateix, em sent bé, em sent útil , em sent, altre cop, docent i gairebé us diria que em sent artista. No és prou motiu per fer-ho saber al món sencer?